Sabadellenquisme

Tal com indica el nostre manifest, un dels nostres principals objectius és fer sabadellenquisme, és a dir, recuperar i reivindicar la nostra història, potenciar l’orgull local, articular una proposta global de ciutat, incentivar la cultura popular, repensar-nos o defensar la nostra identitat pròpia. En aquest sentit, volem estendre i contextualitzar el motiu del nostre nom, el ‘Cercle Republicà‘, que forma part del fil històric de Sabadell i que considerem una picada d’ullet i declaració d’intencions com a sabadellenquisme militant. També ho és la segona part del nom: 1 d’Octubre, allà on tot va començar, on ens vam trobar de manera transversal per defensar les urnes, on vam decidir i ens vam autodeterminar. Cal recuperar aquest esperit i anar-hi, anar-hi i anar-hi!

Així doncs, tornant al fil del Cercle Republicà, per entendre més i millor que va significar aquest espai per a la ciutat -i què proposem en un nou context i perspectiva republicana independentista- us adjuntem un petit escrit de l’escriptor sabadallenc Jaume Barberà:

“Entre 1887 i 1939, el Círcol Republicà Federal, va ser més que un cenacle per els republicans de Sabadell. Va ser un centre obert i plural que va funcionar amb dinamisme i que va tenir influència en moments determinats.

Amb l’orientació ideològica d’en Pi i Margall i del seu Partit Republicà Democràtic Federal, es va crear el Círcol Republicà Federal de Sabadell. La intenció era la d’impulsar i promoure el republicanisme i el federalisme, dintre, però, d’una gran activitat cultural i, també, perquè no, d’esbarjo. Que la procedència dels seus associats, era ben transversal, ho mostra el fet que entre els seus components hi hagués empresaris d’èxit com Joan Balart i Armengol o Jaume Ninet i Vallhonrat, o activistes i sindicalistes obrers com Magí Marcè i Segarra o Fidela Renom i Soler. I que entre ells es podés debatre amb gran naturalitat. Era, per tant, un centre obert a tota mena d’opinions i parers dintre de l’ideari republicà i federal. A diferència dels selectius i distingits clubs anglesos, el CRF no distingia per sexes, les dones hi eren acceptades. També en varen formar part Joan Puig Pujol, Salvador Ribé, Conrad Crespí, així com l’historiador de Sabadell Ricard Simó i Bach i el pedagog Jaume Viladoms i Valls.

El Círcol Republicà Federal es va fundar l’any 1887, però va ser inaugurat oficialment el 24 de setembre de 1888, amb la presència de l’expresident de la República Francesc Pi i Margall. La construcció de la seu va ser possible gràcies a les aportacions dels seus associats. Al carrer de Jardí, amb plànols i direcció de l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, es va construir un edifici que contenia diferents espais com: biblioteca, sala de juntes, secretaria, cafè, sala de joc, sala de ball, sala de fumar o sala de descans. Va ser conegut com la Catedral Republicana del Vallès. També va allotjar un petit museu, iniciativa de la secció excursionista del CRF.

A més de l’afany de caràcter polític, també hi hagué interès per la formació de les classes populars. La biblioteca del CRF va ser la més important de Sabadell fins l’any 1928 en que es va obrir la de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. El Centre Republicà Federal va finançar, entre 1932 i 1934 el diari El Poble. També va formar part del patronat que va constituir el Museu d’Història de Sabadell al carrer de Sant Antoni. A més, va prendre part en l’impuls de l’escola pública. Els anys vint del segle XX, el Círcol Republicà Federal era tota una institució viva i dinàmica.

Un article d’en Genís Ribé explica que, de forma casual, es va trobar un manuscrit amb l’inventari del Saló Museu del CRF. La troballa, que es va fer l’any 1998, corresponia a l’inventari de l’any 1924. Dividit en seccions, detalla totes les obres: ceràmica, pintures antigues i modernes i armes i ferros. Hi havia obres de Vila Cinca, Vila Arrufat, Vila Puig, Marià Burguès i altres. Segons el contingut, havia de tenir un notable valor.

A partir de l’any 1939, igual que totes les seus d’entitats sabadellenques i partits, la seu del Centre Republicà Federal, va ser saquejada, la biblioteca destruïda i l’edifici confiscat per el Frente de Juventudes. L’any 1942, s’hi va allotjar l’Escola de Comerç. Actualment és la seu de l’Orquestra Simfònica del Vallés.”